Opinem sobre la llengua

Model lingüístic dels mestres. Reflexió.


Activitat 1: Llengua, societat i escola

Com a mestres, quines opcions lingüístiques prendríeu respecte les varietats geogràfiques?

Quan decidim treballar en un col·legi ens hem de plantejar unes situacions que se’ns poden presentar, com per exemple en quina varietat parlaríem si anéssim a treballar a una escola on es parla una varietat dialectal diferent a la nostra.

Hem de tenir en compte que els mestres som uns models a seguir, però això no comporta que els alumnes hagin de parlar com nosaltres, és a dir, els mestres ens hem d'adaptar al dialecte de l’alumne però també els hem d’ensenyar que hi ha més dialectes a part del nostre. Amb el que ens hem de quedar és que els mestres hem de fer l’esforç d’adequar el nostre llenguatge al dels nens, com a mínim al principi, per així establir un pont de diàleg.
Per una altra banda, podem pensar que és feina de l’escola que un nen de Mallorca pugui parlar com un de València, però el que ha de fer l’escola és explicar que la llengua que tots parlem té diferents dialectes que es diferencien gràcies a les característiques concretes que els identifiquen en una regió o en una altra. El que l’escola ha de fer és que tots dos alumnes s’entenguin, que s’ensenyi les diferències i les semblances per així treure profit i que tota la classe s’impliqui.

Quin registre o grau de formalitat ha de fer servir un mestre per dirigir-se als alumnes?

I ara pensem: què faríem amb una classe que no és dialectalment homogènia? S’ha de tenir molta cura. Evidentment, a la classe, nosaltres som els mestres i els nens els alumnes, per això hem de mantenir una postura adulta, on ens respectin per fer-nos cas. En certa manera la serietat pot provocar una mica de por o si més no llunyania, cosa que tampoc ens interessa, però tampoc ens hem d’excedir amb la confiança. Podem posar un exemple: si ens trobem a un alumne al cinema hem de pensar que no podem parlar igual que a la classe però el que podem fer és canviar de registre però sempre sent formal perquè tan dins com fora de l’aula som models a seguir.

Quina importància té la llengua en les diferents àrees de coneixement?

La llengua, dins de les diferents àrees de coneixement, té una importància molt rellevant ja que en la nostra vida quotidiana ens comuniquem utilitzant el llenguatge oral i escrit. Té importància perquè llegir i escriure són competències bàsiques i perquè la llengua, tant oral com escrita, és l'eina que fem servir, majoritàriament, per a comunicar-nos. Per tant pensem que dins de l’àmbit escolar se li ha de donar el mateix nivell d’importància en totes les àrees que conformen el currículum. Creiem que com a futures mestres si impartim les classes de llengua catalana i castellana posarem més rellevància a tots els aspectes lingüístics que l’envolten, és a dir, ortografia, comprensió lectora, expressió oral i escrita, sintaxi... pararem més atenció a tots els detalls ja que sabem que els nostres estudiants han de ser competents i han de saber desenvolupar-se dins del context social. I tenint molt el compte també que en totes les matèries han d’aprendre llengua. A més a més, s’ha de tenir en compte que tots els mestres d’educació primària actuen com a models per a tots els alumnes i que per tant tots han de ser uns bons miralls de model lingüístic i han de saber transmetre la importància de la llengua. Per aquest motiu hem de tenir present que tot mestre és mestre de llengua.

Creim que la llengua no té el mateix pes en totes les assignatures, i que en algunes, com per exemple en l’educació física la llengua escrita tindrà un pes menys rellevant que no pas en un àrea lingüística. En les àrees de llengua l’aprenentatge gira al voltant d’aquesta , en la resta d’àrees, és simplement un instrument de comunicació. Això però no vol dir que com a mestres no hem de seguir treballant per formar alumnes competents ja que és el deure de tots els educadors. Per tant, l’aprenentatge de la llengua s’ha de tenir en compte en totes les àrees del currículum , i per tant, s’ha d’avaluar tot el treball i sobretot el nivell dels alumnes. Això no vol dir que l’avaluació es faci de la mateixa manera en les diferents àrees curriculars. El sistema d’avaluació no serà el mateix en l’assignatura de llengua catalana i la de medi social, ja que a la llengua catalana l’objecte d’avaluació és la llengua i en la de medi social la llengua s’ha de corregir però no deixa de ser una eina important d’aprenentatge.

Més enllà dels estudis de magisteri, quina responsabilitat té un mestre pel que fa a les seves competències lingüístiques?

S’ha de tenir en compte també que un mestre no només ensenya llengua catalana a l’assignatura, sinó que l’aprenentatge d’aquesta llengua està integrat dins de totes les àrees curriculars. Ser mestre implica ser model pels estudiants, tot i que encara té més responsabilitats i ha de tenir cura de la seva expressió oral / escrita.Aquestes competències no són garantia d’una titulació , ja que els mestres s’han de formar de manera permanent a partir de cursos que ofereix la mateixa Generalitat, conferencies, per tal d’anar enriquint-se en el llenguatge etc.

Activitat 2. Estratègies d’intervenció lingüística amb infants no catalanoparlants.

Actualment, les aules es caracteritzen per la seva diversitat cultural i, com a conseqüència, per les diferents llengües maternes dels alumnes. Els nens nascuts a Catalunya o que des de molt petits han anat a la llar d’infants i a després han cursat l'Educació Infantil, segueixen el mateix nivell que els nens catalanoparlants. En canvi, els nens nascuts en altres països que s’incorporen a l’Educació Primària necessiten ajuda especial per part de l’escola.
Creiem que és molt important que l’alumnat nouvingut i no catalanoparlant estigui en una aula de reforç especial o d'acollida, almenys en els primers cursos de primària, ja que d’aquesta manera poden estar en un espai més reduït i així la mestra pot ajudar-los a millorar les seves necessitats educatives amb suports específics per a cada nen/a. Considerem que les aules d’acollida són un suport bàsic per als alumnes no catalanoparlants, però s’ha de tenir en compte que la procedència de l’alumnat pot ser variada, de diferents regions del propi país o immigrants.

Quines estratègies poden facilitar que aquests alumnes entenguin els missatges orals del mestre?

Per treballar amb els nouvinguts tindrem en compte diferents estratègies:
En primer lloc destacaríem que les aules han de tenir materials senzills però que cridin l’atenció de l’alumnat, amb imatges, lletres clares, és a dir, tots els recursos materials que s’utilitzin en les activitats han d’estar reflectits dins de l’aula, com per exemple amb murals, fotografies, etc. Tenir una aula amb aquestes característiques comporta molta creativitat i molt de temps, fet que de vegades és el que menys hi ha per part del docent.

En segon lloc, s’ha de tenir en compte l’actitud del docent, tenir present la dinamització de la feina gestual i la bona pronunciació fent petites pauses.

I finalment, hi ha tota la part afectiva que els/les nens/es necessiten. Aquest punt l’hem de tenir molt present perquè en ser nouvinguts és molt difícil relacionar-se perquè no saben l’idioma i la manera en que es fan les classes, ja que majoritàriament solen ser diferent a les del país d’origen. Tot això fa que si tenen una bona rebuda, els alumnes nouvinguts es sentiran acollits i els donaríem molta més confiança i seguretat. A vegades existeix la barrera del llenguatge entre mestre i alumne i pot provocar distància en la relació d’ensenyament-aprenentatge. Dominar la comunicació o llenguatge no verbal és una bona eina de comunicació i per tant els mestres han de tenir el recurs de dominar-la.

Com a mestres creiem que és important que els alumnes vagin a les aules d’acollida , per tota aquesta atenció personalitzada a les seves carències, en la llengua i en la cultura. Tot això els servirà perquè després tinguin més seguretat amb ells mateixos i així poder intervenir oralment en la seva aula ordinària.

Quines estratègies pot fer servir el mestre com a interlocutor de l'alumne de cara a millorar la destresa lingüística dels alumnes?

El mestre per millorar la destresa lingüística dels alumnes ha de tenir present:L’ensenyant ha de ser:
- Model lingüístic
- Dinamitzador
- Interlocutor
- Corrector

Característiques formals de la parla de l’ensenyant:
- Adaptar el ritme del discurs
- Completar el missatge amb el llenguatge gestual
- Repetir el missatge, sempre que es cregui necessari
- Fer pauses
- Tenir cura de la pronuncia
- Exagerar l’entonació
- Simplificar el vocabulari
- Simplificar la gramàtica
- Modificar el discurs


Per finalitzar, diríem que les classes han de ser motivadores perquè en cas contrari, l’alumnat que no entén el que es diu o el que es treballa desconnectarà fàcilment, fent inútil tot l'esforç dut a terme tant, per la mestra de l’aula ordinària com el de la mestra de l’aula d’acollida.


Activitat 3: Estudi de casos

Sabeu que els curs vinent treballareu en una escola situada en una localitat on es parla un dialecte del català diferent del vostre. Donat aquest cas responeu les preguntes següents i argumenteu-ne la resposta.

a) Tenint en compte aquesta diferència dialectal, us prepararíeu d'alguna manera? Per què? Si la resposta és sí, especifiqueu com.

b) Quan els nens us sentin parlar, és probables que us facin comentaris que "parleu diferent", que "per què no feu servir tal paraula" o senzillament que "per quèno parleu com ells". Com enfocaríeu aquesta situació? Per què?

CAS 1:

Potser, en el nostre futur haurem de treballar en una escola on els alumnes no parlen el mateix dialecte del català que nosaltres (escoles del Pais València, de les Illes Balears, de Lleida, etc. Els diferents dialectes tenen les seves paraules (gos-ca, la-sa, meva-meua), les seves conjugacions verbals (estigui-estiga), etc. I totes són correctes en el català estàndard. Aquestes diferències dialectals ens poden crear inseguretat i baixar la nostra autoestima, ja que ens podem sentir incapaços d’ensenyar un altre dialecte i sentir-nos un model dolent o insuficient de llengua per als nostres alumnes. A l’Educació Primària els nens estan començant a aprendre llengua (un registre més formal tant oral com escrit), i que el mestre parli duna altra manera (pronunciació, vocabulari, etc.) pot resultar confús per als alumnes.

Nosaltres pensem que, per evitar confondre els alumnes i per augmentar la nostra seguretat i capacitat com a mestres de llengua, hem de reflexionar, abans de començar el curs, sobre quines són les nostres mancances i com podem solucionar-les. La nostra obligació com a mestres de llengua és ensenyar l’estàndard regional i el general, per aquest motiu, hem de conèixer els trets distintius del dialecte que parlen els nostres alumnes. D’aquesta manera, podrem ensenyar-los i corregir-los quan sigui necessari, sense oblidar el nostre dialecte.

El primer dia de classe haurem d’explicar als nens que parlem un altre dialecte del català però que tos dos són correctes. Podríem preparar alguna activitat lúdica, per despertar d’interès dels nens, en què ensenyaríem algunes d’aquestes diferències (diferents paraules, els diferents llocs geogràfics, etc.)

Durant el curs els nens ens aniran preguntant “què vols dir?”, “que significa aquesta paraula?”, etc. Podem aprofitar aquesta situació per crear un diccionari de dialectes (a partir de 3r)en què posaríem les diferències que anem trobant al llarg de les setmanes. Cada setmana hi hauria uns responsables dels diccionaris que serien els encarregats d’escriure totes les paraules. D’aquesta manera, aprendríem tant els alumnes com el mestre. Una varietat del diccionari pe cursos més petits seria dibuixar en una cartolina la paraula d’interès i sota escriure-la en tots dos dialectes. Cada nen serà el responsable d’una de les paraules. També podem realitzar altres activitats relacionades amb els dialectes utilitzant els mitjans de comunicació, com la televisió o la premsa.

El nostre objectiu no ha de ser ensenyar a parlar i escriure als nens tos els dialectes del català sinó que siguin conscients de l’existència d’aquestes diferències i que siguin capaços de comprendre-les amb tolerància i respecte.


CAS 2: Diversos mestres de l’escola on treballeu prepareu una unitat didàctica sobre el temps atmosfèric. Digueu com es podria aprofitar l’avinentesa per enriquir el cabal lèxic i expressiu dels alumnes. Poseu-ne exemples.

Tota acció educativa i, per tant, la planificació de qualsevol activitat o unitat didàctica, pot ser una oportunitat per treballar la llengua des de diferents perspectives. En referència al lèxic i l’expressió, són aspectes de la llengua que es poden treballar de manera transversal dins de qualsevol de les matèries que s’imparteixen a l’educació primària, ja que cada àrea pot tenir un vocabulari específic i unes formes d’expressió diferents. El treball d’aquests aspectes es podria incloure dins la competència comunicativa lingüística i audiovisual. Aquesta competència, inclosa dins el currículum de primària, té com a objectiu que els alumnes obtinguin la capacitat de saber comunicar oralment (conversar i escoltar) i expressar-se per escrit i amb els llenguatges audiovisuals. A més, implica saber emprar les estratègies necessàries per interactuar d’una manera adequada.

Aprofitant el fet que es prepara una unitat didàctica sobre el temps atmosfèric, es podrien fer activitats per a apropar els alumnes al vocabulari propi d’aquest temari. Així doncs, es treballarien paraules relacionades amb el temps atmosfèric de les quals és possible que els alumnes no sàpiguen el significat (precipitacions, vents moderats, vent de xaloc...). Aquest treball previ permetrà els alumnes entendre millor i no perdre el fil durant la realització de la unitat didàctica. Un altra forma de treballar el lèxic seria treballar les paraules mitjançant imatges, és a dir, fent relacions de paraules amb imatges per així facilitar l’aprenentatge mitjançant la memòria visual. Com que són paraules de les quals els alumnes no saben el significat i que no pertanyen al llenguatge propi del seu context diari, es pot presentar als alumnes imatges juntament amb la paraula escrita perquè puguin aprendre de manera més visual el vocabulari específic d’allò que es treballarà. D'aquesta manera l'aprenentatge del lèxic és molt més fàcil i dinàmic.

Cadascuna d'aquestes imatges portaria una paraula asociada ( vent, precipitacions i neu), aquest format permet una memortizació més ràpida i dinàmica com ja hem dit avans.

També podria ser interessant treballar l’expressió mitjançant representacions de prediccions meteorològiques. Els alumnes es convertirien per una estona en homes/dones del temps i haurien de representar a l’aula una situació de predicció meteorològica. Amb aquesta activitat es treballaria l’expressió oral i alhora es podria utilitzar el lèxic treballat anteriorment.

És important que es treballi l'expressió oral de la llengua perquè els nens desenvolupin les competències comunicatives adients que els ajudin a conviure en societat.


CAS 3: Treballeu en una escola de la conurbació barcelonina on aproximadament el noranta per cent dels alumnes són d’origen familiar castellanoparlant. Davant d’aquesta situació, quins aspectes creieu que us heu de plantejar, com a mestres, en relació amb la llengua?


Ens trobem davant d’un problema, ja que la llengua materna de la majoria dels alumnes és el castellà i per tant és d’aquesta, la llengua que tenen un major control o coneixement.

Com a mestres, es tracta d’un repte que ens hem de marcar i hem de treballar amb els alumnes i la resta de mestres conjuntament per poder impulsar el català com a llengua vehicular dins l’escola i aconseguir que els alumnes assoleixin un nivell adequat d’aquesta llengua.

Per als alumnes procedents de famílies castellanoparlants la llengua catalana pot suposar una llengua bàsicament formal, escolar i escrita, i per tant, una llengua imposada. Això pot ser un problema a l’hora de portar a terme l'ensenyament de la llengua catalana dins les escoles i per això és important que els mestres sàpiguen transmetre als alumnes un respecte per la llengua i que els facin veure una finalitat funcional i necessària per a conviure en societat.

En la situació presentada, seria interessant iniciar un programa d'immersió lingüística, en el qual s'hi trobés implicada tota l'escola. La llengua preferencial amb la que la majoria dels alumnes, de l'escola presentada, han adquirit el llenguatge és el castellà i per tant aquesta és la llengua materna dels alumnes i el català serà la seva llengua 2 i l’adquirirà desprès.

S'ha de facilitar l'adquisició de la competència lingüística d'aquesta segona llengua, que és el català, però reforçant i donant més èmfasi als usos, les aplicacions i els contextos, és a dir l'aprenentatge s'ha de centrar en les funcions d'aplicació i contextualització del català. Per tant, s’han de treballar aspectes d’aquesta llengua que tinguin una utilitat visible per als alumnes, fent especial énfasi en aspectes del llenguatge que els alumnes hagin d’utilitzar i fer servir en el seu context més proper (escola, barri...).

CAS 4: Valoreu la pertinència de les següents paraules o expressions dins del context escolar, en boca d'un mestre.

Exemple 1:
- Anar a fer de ventre.
- Anar al lavabo.
- Defecar.
- Fer caca.
- Fer popó.
- Cagar.

Exemple 2:
- Menjar.
- Alimentar.
- Alletar.
- Endregar.
- Cruspir.
- Ficar-se fins al cul.
- Péixer.
- Atipar-se com un lladre.

Exemple 3:
- Un bup-bup.
- Un méu-méu.
- Un gos i un gat.
- Un gosset i un gatet.
- Un ca i un moix.
- Un perret i un minino.

El mestre ha d’explicar als seus alumnes que han d’adequar el seu lèxic i manera de parlar segons el context en el qual es trobin. Tenint en compte el context de l’aula, d’aquest llistat n’hi han que s’adequen més o menys. Per això a continuació presentem el llistat ordenat segons el grau d’adequació dins de la classe.

Exemple 1:
Anar al lavabo, anar de ventre, defecar, fer caca, fer popó i cagar.

Exemple 2:
Menjar i alimentar, alletar, péixer, endrapar, cruspir, atipar-se com un lladre i ficar-se fins al cul de menjar.

Exemple 3:
Un gos i un gat, un ca i un moix, un gosset i un perret, un perret i un minino, un bup-bup i un méu, méu.

En cadascún dels casos la forma més apropiada per dirigir-se als alumnes seria:
Anar al lavabo, menjar i alimentar i un gos i un gat.

Segons el nostre parer, la llengua és una eina que ens permet comunicar-nos amb les persones i ens permet manifestar els nostres sentiments, neguits i opinions. Per això creiem que l'aprenentatge de la llengua és una qüestió que implica a tot l’equip docent. Amb això ens referim a què no és només competència exclusiva del professorat de llengua el fet d’aprendre-la, sinó que tot mestre ha de ser competent en l’àrea de la llengua, tant catalana com castellana, ja que tot docent és un model de referència i els alumnes en moltes ocasions imitaran la conducta i maneres de parlar del mestre. Veiem doncs, que el mestre, tant dins com fora de l’aula, ha de fer servir sempre un registre formal, adequat al nivell maduratiu i a les capacitats del nostre alumnat. Per això remarquem la importància que té el fet d'expressar-nos amb correció i de parlar de manera genuïna, així com gaudir d’una competència lingüística i comunicativa prou àmplia, la qual permeti el domini de la norma estàndard general i ens ajudi a vetllar també per l'enriquiment del llenguatge i per l'alimentació cultural. Això ho aconseguirem si ens adrecem als nostres alumnes amb propietat i si els parlem de manera lógica, seguint les normes i la varietat dialectal de la zona en la qual vivim.

CAS 5: Diem que l'enriquiment de la llengua dels alumnes és un afer transversal, és a dir, és un objectiu que ateny a tots els/les mestres i les àrees de coneixement. Plantegeu un parell d'accions que els mestres d'una escola, de manera col.lectiva, poguessin dur a terme per afavorir aquest objectiu.

ACCIÓ 1:
A la classe de ciències naturals quan treballem el tema del clima ho podrem relacionar també amb l’àrea de la llengua catalana. La manera de fer-ho seria utilitzant les paraules relacionades amb el tema en qüestió, com és el cas de precipitació, condensació, evaporació,... D’aquesta manera, estarem treballant el vocabulari propi d’un tema de ciències naturals, alhora que ampliem també el lèxic català del nostre alumnat, aspecte important i fonamental inclòs al currículum de l’àrea de llengua.

ACCIÓ 2:
En els aspectes lingüístics han d’estar implicats tots els mestres per igual, ja que no és només feina del mestre de català fer correccions d’ortografia, vocabulari, redacció,…
Proposem que a totes les matèries es segueixi un mateix criteri de correcció i d’avaluació d’aquests aspectes perquè els alumnes preguin consciència de la seva importància.